diumenge, 20 de novembre de 2016

Jornades ecosocialistes, un debat de les idees en profunditat o una altra cosa?




Han estat unes jornades molt atapeïdes: 8 hores, 5 taules i 25 ponents. Les jornades havien de ser l’eina  que ens permetés el debat  en profunditat de les propostes de futur necessàries  per  donar una resposta als problemes de la desigualtat , l’atur, la precarietat, el canvi climàtic i la degradació mediambiental ,un estat del benestar amenaçat i els conflictes mundials, però un cop més hem vist com les urgències i les  circumstàncies externes, en aquest cas la necessitat de marcar perfil davant la pròxima confluència cap a un nou subjecte polític, han aigualit el debat de idees en profunditat que la majoria de militants fa temps que esperem i reclamem. Les jornades han tingut un marcat  accent  tàctic que ha relegat a un  segon terme l’accent  més estratègic . Hem sentit més  eslògans  que no pas  concreció en propostes aplicables. La manca de temps i la tria dels ponents ha limitat el necessari contrast d’ idees  i  el no menys necessari  debat  entre el públic. Si l’objectiu era revisar i actualitzar les propostes programàtiques ecosocialistes del segle XXI com es va acordar a la darrera assemblea, creiem que no s’ha assolit i que cal completar aquest compromís que vam assumir col·lectivament.  
Les jornades han  servit per conèixer, de la mà de les regidores,  les noves polítiques que s’estan duent a Barcelona i per demostrar el protagonisme que les ciutats poden exercir en la implantació de canvis substancials en les polítiques sectorials.  També han  servit per conèixer  que ICV defensa més Europa i més democràcia  en les seves institucions com l’únic camí per capgirar les polítiques neoliberals.
Hem  sentit de nou que “el Green New Deal” i “l’economia circular” han de ser el vehicle cap a la transició econòmica i energètica, però sense passar del nivell de l’eslògan: cap xifra, cap previsió, cap estimació al darrera dels enunciats.  També hem sentit que l’energia ha de ser la  palanca del canvi per passar del capitalisme extractiu que concentra el poder en poques mans,  cap a un model d’economia participativa i redistributiva, mitjançant  la re-apropiació de la producció energètica vinculada a l’autoconsum i les renovables.
Però les jornades no han servit per donar resposta als mateixos enunciats del programa: Com assegurar uns ingressos dignes, Com respondre a l’atur estructural? Podem seguir creixent? Quins són els límits al nostre model econòmic?. S’ha parlat de la diagnosi, de les causes i conseqüències de la crisi,   però poc de les solucions que es puguin traduir en propostes programàtiques convincents.
I per acabar, les jornades no han servit  per abordar el conflicte entre les dues  visions difícils de reconciliar que en aquest moment tenim en el si del partit: la d’una esquerra més tradicional, més lligada al món del treball, i la d’una esquerra que nosaltres en diem “ecosocialista del segle XXI”, amb una visió més  enfocada  als reptes globals i de futur que ens obliguen a plantejar alternatives radicals en l’organització social per poder superar amb èxit les multicrisis ambiental, climàtica, econòmica  i  social.  Segons la nostra visió,  aquesta esquerra tradicional està més enfocada en la defensa dels drets de les persones treballadores que no pas en la cerca de solucions més globals davant de l’atur estructural, la deslocalització i la precarització accentuades  pels efectes de la globalització, o l’amenaça real de la substitució del treball humà per la tecnologia i, per tant, no aporta cap novetat en el camp de les propostes programàtiques. Ni tan sols les idees sobre  el repartiment del treball, que han anat guanyant interès entre una part de l’esquerra,  han estat assumides com un eix de debat entre els seus seguidors.  I el debat tranquil i rigorós sobre la renda bàsica i la renda garantida és un dels altres temes que  encara està pendent d’abordar.   
ICV té la necessitat de poder reconciliar aquests dues visions si vol liderar amb èxit la nova confluència i aquesta és encara una assignatura pendent de resoldre després de les jornades.
Per això, creiem que no serem un instrument útil per combatre la desigualtat i la barbàrie si no som capaços d’oferir a la societat respostes concretes a les preguntes que es plantejaven. La nostra millor contribució a la creació del nou subjecte polític ha de passar necessàriament per la construcció d’una nova identitat on l’ecosocialisme tingui centralitat. Emplacem a ICV a no fer un punt i part amb aquestes jornades sinó a fer un punt i seguit i a crear un grup de treball amb persones expertes, d’ICV i altres espais, per proposar respostes concretes a aquestes preguntes a partir d’allò que s’ha exposat a les jornades però, sobretot, a partir d’allò que no s’ha exposat i no s’ha debatut. Proposem que, aquest grup de treball, elabori un document d’identitat, de relat i de propostes per un ecosocialisme del segle XXI que permeti continuar el debat que creiem que, en aquestes jornades, ha quedat pendent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada