El manifest
“Per una política econòmica ecosocialista de debò” és la
carta de presentació de la Plataforma
Ecosocialista segle XXI que
justifica les esmenes al document de la convenció que proposem a continuació.
Pg
15
L48-49
substituir el text per:
essencials i també en el dels ingressos. i eliminar el text: a partir de
l’establiment d’una Renda Garantida de Ciutadania
Pg 16
L1 Substituir el títol B. Un model econòmic ecològic per:
B Un model d’economia ecològica
Pàgina 16.Punt B) línies 1 a 7.
Canviar tot el primer paràgraf, que quedaria així:
Un model d’economia
ecològica. L’ecologia ens explica que, al topar amb els límits físics
del Planeta, l’economia entra en una fase estacionària. En aquesta fase en què
ja estem els països desenvolupats, si no volem que segueixin augmentant les
desigualtats socials i la pobresa, l’única via és aturar l’apropiació de la
riquesa per part d’uns pocs i substituir la destrucció de recursos naturals per
les energies netes i el reciclatge, i la competència per la col·laboració. Cal
orientar la innovació al benestar de les persones i l’equilibri ecològic, i no
al benefici immediat i al consumisme.
Argumentació: Redacció
confusa. Inadequada la menció de la “productivitat”, ja que se sol
entendre com un concepte empresarial que s’aplica en relació als costos, no
únicament de recursos naturals, sinó principalment de personal, amb la
consequència habitual de reduccions de plantilla i generació d’aturats.
Pg 28
Eliminar de la L9 a la L21 i Substituir-les pel següent text
Programa d’impuls econòmic i transició energètica, amb la necessària participació de la inversió
privada, tenint present que les restriccions econòmiques no deixen molt marge a
la inversió pública.
Impuls a
l'econòmica local i a les activitats de cooperació ciutadana. Impuls a la
moneda social com a dinamitzadora del comerç i l’activitat local.
Renda bàsica de
ciutadania i reforma fiscal per sustentar-les
Reducció de la
jornada laboral i repartiment del treball començant pels sectors que treballen
més hores o els que són més fàcilment reformables.
Lluita decidida
contra el frau fiscal
Argumentació: El punt a (renda Garantida), c (Programa de
seguretat alimentària) i d (garantia
d’accés als subministraments bàsics amb superació de la pobresa energètica)
queden resoltes i superades amb la implantació d’una renda bàsica universal
Pg 29
L1-2-3-4-5-6
Substituir el text per:
2. El model
d’economia ecològica i de prosperitat compartida
2.1. Una nova economia.
El model d’economia
ecològica i de prosperitat compartida que proposem es fonamenta en tres eixos:
Argumentació: És
més adequat utilizar expressions que són
conegudes i utilitzades mundialment en comptes d’expressions
inventades i de difícil comprensió fora de l’àmbit d’ICV. Si volem que la gent entengui de què parlem és molt millor
utilizar les expressions que ja s’utilitzen
habitualment :
Pg. 30
L10
afegir el paràgraf:
Quan totes les previsions indiquen que tindrem taxes
d’atur elevades fins d’aquí a 5 anys o
més i quan tanta gent ja ha perdut l’esperança de trobar mai més feina, calen
mesures extraordinàries per garantir, tal com diu el document, la plena
ocupació. La reducció de la jornada laboral, a més de possibilitar la
redistribució dels llocs de treball, facilita el repartiment de les tasques de
cura i domèstiques i també la participació a la vida social i política. Però és
important que aquesta mesura no perjudiqui ni els salaris dels treballadors ni
la competitivitat de les empreses, per això la renda bàsica, que és una eina
redistributiva de les rendes, compensa el poder adquisitiu perdut de la gent
treballadora a expenses de les classes
amb rendes més altes.
L28-29
eliminar el text:
així
com models de producció i consum més col·lectius i de dimensió més reduïda
L
30 afegir el paràgraf:
La
implantació massiva d’energies renovables, la rehabilitació energètica dels
edificis i els canvis en els models de mobilitat i transport necessitarà de
grans inversions que encara que algunes resultin rentables econòmicament i, per
tant, son susceptibles de ser finançades exclusivament amb inversions privades,
d'altres necessitaran també de la gestió i l’ajuda pública per compensar la
diferència de rendibilitats que els inversors trobarien en altres camp o d'una
fiscalitat ambiental incentivadora del canvi d'activitats insostenibles a
sostenibles que, a més de l'efecte corrector de comportament, pugui aportar
fons addicionals de finançament per al canvi. Tot i que aquesta reconversió
energètica crearà llocs de treball no deslocalitzables, no podem confiar sols amb el Green New Deal com la solució als
problemes urgents de l’atur. Les estimacions
de nous llocs de treball creats
són d’uns 600.000 en 10 anys, que només solucionen una fracció dels 5 milions d’aturats d’avui a
Espanya.
L31-32
substiuir el text per:
És imprescindible
actuar per frenar les conseqüències negatives de la globalització: limitar les dimensions de les entitats
financeres. Cap entitat financera ha de ser
...
Pg
34
L
30 afegir el paràgraf:
Catalunya té un dels tipus marginals de les rendes de
treball més alts d'Europa i malgrat això no hem aconseguit ni una distribució
equitativa de la renda ni arribar a la mitjana europea en la recaptació
impositiva. Estem a la cua
d'Europa en qüestions de igualtat. A banda de la lluita contra la evasió i el
frau fiscal que passa per reforçar les eines
d'inspecció, necessitem altres recursos per aconseguir una societat més
justa i eliminar la pobresa. La renda
bàsica redistribueix i empodera econòmicament tota la societat: ocupats,
aturats, i persones que efectuen treballs no remunerats i , a diferència de la
renda garantida, l'empodera en el sentit més ampli de la paraula perquè es
considera un dret i no només una retribució de beneficència.
L
35 eliminar: garantida de ciutadania
Pg
34 i 35
Eliminar
tot el paràgraf des de la L44 de la pg 34 fins a la L 14 de la pg. 35 i substituir
el text per:
Deu eixos directrius per canviar la política econòmica
Per sortir de la situació
d’emergència social, econòmica i ambiental no hi ha més remei que canviar el
model econòmic que ens ha dut a aquesta multicrisi social, financera i
ambiental. Apostem per una ruptura política amb els valors, en caiguda lliure,
del sistema econòmic actual. Volem un canvi en les relacions de poder i
d'organització de la societat a partir de nous esquemes. Per aconseguir aquest
canvi proposem una transició del sistema econòmic, a partir dels criteris del
sistema estacionari, amb deu eixos directrius per a la política econòmica
ecosocialista que volen marcar de forma clar el camí cap a una nova societat
basada en aquests valors:
1. Abandonar el paradigma del creixement econòmic generalitzat. Fins
el 1850 el creixement econòmic mundial va ser orgànic, l'equivalent anual a
unes poques dècimes del PIB. Amb la introducció de l’energia del carbó, i
després del petroli, s’han assolit cotes de productivitat i producció molt
superiors. Però des de 1980 el model basat en el creixement del PIB s’ha
constituït, en els països desenvolupats, en un formidable sistema de
transferència de rendes cap els més rics per la via de les rendes del capital
financer, desequilibrant els ecosistemes, incrementant les injustícies i el
canvi climàtic. Proposem substituir el model basat en el creixement econòmic
per un que es basi en l’estacionarietat del cicle econòmic i en la capacitat de
regeneració del planeta. Creixements de forma globalitzada, no (els quals, a
més, tampoc no són possibles per l’escassesa energètica). Creixements en
sectors claus i en països en vies de desenvolupament de manera sostenible,
sí.
2. Acabar amb la pobresa d’una vegada i per sempre. Instaurar la
renda bàsica universal, RBU, que traurà de la pobresa a milions de persones i
les apoderarà per lluitar de forma eficaç contra l'explotació laboral que
pateixen, autèntica xacra del nostre sistema econòmic on el treball remunerat
és cada cop més escàs. La RBU apodera també les dones perquè també les hi
atorga autonomia econòmica, al marge del tipus de treball que efectuïn,
però també els joves, els emprenedors, i elimina l’exclusió financera i a la
vivenda .
3. Eliminar el problema de l’atur. Per fer-ho proposem emprendre
dues direccions. D’una banda, creació de tots els llocs de treball en el
sector del medi ambient (eficiència energètica, producció d’energia
renovable, mobilitat sostenible, producció ecològica, etc, ) previstos en els
escenaris més proactius dels estudis ja realitzats sobre el seu potencial, els
quals permetran una transició cap un model de molt menor consum de
recursos. En la mateixa línia cal convergir amb els països socialment més
avançats en ocupació en els sectors de l’economia del benestar (educació, salut
i serveis socials) i en recerca i innovació. Però encara que
assolim aquests objectius, quedaran moltes persones sense feina, de fet, el
gruix principal dels aturats. Per a ells, proposem planificar un repartiment
solidari i eficient del temps de treball, RTT, entre tots, sense que això
suposi increment de costos per a les empreses per no perjudicar la posició
competitiva del país i perquè la realitat mostra que la majoria d’empreses han
patit ja molt amb la crisi i no podran assumir aquest càrrega addicional.
Aquest RTT, més la RBU, suposarà que la gran majoria de treballadors/es vegin
incrementats els seus ingressos, tot disminuint alhora el temps de treball. La
reducció d’hores laborals farà possible la millor distribució entre gèneres
dels treballs de cura i de les hores de lleure. Aquesta mesura també permetrà
reconèixer i visualitzar la importància dels treballs no mercantilitzats
i fomentar l’economia del bé comú.
4. Impulsar una reforma fiscal que permeti finançar la
implantació de la RBU i el RTT perquè totes les rendes, del treball i del
capital, tributin per igual, aconseguint que el sistema fiscal sigui
veritablement progressiu. I com que la crisi política que pateix Europa
se supera, no amb fragmentació, sinó amb més Europa, amb més unió, per això
volem que aquests nou sistema s’estengui i sigui únic per a tota Europa. La
reforma fiscal inclourà una nova fiscalitat ambiental progressista que inclogui
càrregues dissuasòries contra totes les activitats que privatitzen guanys i
socialitzen les pèrdues, o les que externalitzen en benefici propi els efectes
negatius. Cal reforçar o impulsar impostos i taxes ambientals, sobre
l’especulació financera i immobiliària, desincentivadores del treball precari.
5. Implantar un nou model energètic que permeti ser autosuficients en el mig
termini. I això només ho aconseguirem si basem el gruix del nostre
consum en l’electricitat generada a partir de fonts renovables amb un model
descentralitzat i coordinat en l’escala europea. El sud té sol, el nord té
vent. L’electrificació del nostre model de vida suposarà un important descens en
les necessitats d’energia bruta primària: per tant, també estalvis molt
importants en l’escala macro, que acompanyaran l’estalvi aconseguit en les
polítiques d’eficiència en els sectors industrial, domèstic i de mobilitat a
través dels programes de creació de llocs de treball sostenible.
6.
Abandonar l’energia nuclear. A Catalunya
encara hi ha tres centrals nuclears que s’han de tancar de forma immediata. Amb
el programa energètic abans indicat no fan falta, i contra el que diuen els
lobbys amb interessos, l’energia nuclear continua sent una activitat molt
perillosa, com s’ha demostrat a Fukushima. I avui, a més, innecessària.
7.
Apostar per una política que faci front de debò al canvi climàtic, una gravíssima amenaça pels més desprotegits. Aquest
tema no solament implica una concepció global contra l’alteració del clima,
sinó que també suposa defensar els pobles de països en desenvolupament, que
seran els més perjudicats pel canvi climàtic. Això vol dir necessàriament,
entre altres polítiques públiques, una potent fiscalitat ambiental que canviï
comportaments no desitjables i que retorni els nivells d’emissions de gasos
d’efecte hivernacle a nivells
que puguin ser regenerats per la mateixa natura.
8. Autosuficiència alimentària. Catalunya ha d’apostar per
l’autosuficiència en la seva producció agropecuària, que ha d’orientar-se
clarament cap l’agricultura ecològica. Aquesta política no solament permetrà
crear llocs de treball i consolidar el sector agroindustrial amb una nova orientació,
sinó que permetrà afrontar amb garanties l’escassetat energètica.
9. Democratitzar el sistema econòmic: instaurant la participació dels
treballadors en les decisions i beneficis empresarials, i promovent l'economia
col•laborativa, social i solidària, cap un model de 3 terços (públic,
privat-emprenedor i social-solidari). Recuperació d’una sobirania monetària
orientada al benestar de les persones. Proposem la creació d’un sistema de
monedes duals que estimuli la despesa en productes locals i l’accés al crèdit
mutu i solidari.
10. Fer una auditoria i renegociació del deute públic en nom de l’interès
general. Existeix la sensació reforçada amb alguns casos flagrants
que una part del deute públic generat i dels interessos que es paguen són
deguts a interessos privats, no a l’interès general. Per això cal una auditoria
que quantifiqui quin és el deute acceptable i quin no ho és. És impossible
mantenir l'estat del benestar amb l’elevada i creixent i injusta càrrega
financera del sector públic, sense la qual els comptes públics estarien
equilibrats.
Pg
38
L
16 Substituir essencials per
importants
L19
afegir el text:
La millor forma de
dignificar el treball reproductiu és garantint l'autonomia de les dones,
garantint la seva llibertat de decisió sobre com abordar els treballs de cura i
domèstics, donant la llibertat de decisió entre assumir directament els
treballs de cura o delegar-los als serveis públics de benestar, donant la
llibertat de decidir com distribuir les hores de treball remunerat i no
remunerat. I això és possible amb la
renda bàsica. La renda garantida no està dissenyada per dignificar el treball
reproductiu ni el productiu. Els permisos de maternitat i paternitat fomenten
el repartiment del treball reproductiu entre la parella però son molt temporals
i , per tant, el seu impacte és limitat.
La reducció de l'horari laboral de dones i homes és la millor eina de foment
del repartiment del treball tant reproductiu com productiu.
