Intervencions dels membres de la Plataforma Ecosocialista
Intervenció Joan Boada
L’assemblea ha de posar les bases per una ICV, per un partit ecosocialista que doni respostes a les noves realitats. En dos àmbits: Organització i ideologia.
Una organització més àgil, més descentralitzada, que sigui fàcil prendre decisions i més participativa. Amb discussió política.
Som una organització ecosocialista (ens ho diuen més de fora que nosaltres mateixos), que vol un canvi de l’actual model capitalista que és socialment injust, depredador del medi i generador de violències. Les realitats que engendra i que patim són l’atur, desigualtats, empobriment, exili juvenil, contaminació, canvi climàtic, que genera noves desigualtats.
Necessitem respostes i solucions per tornar la il•lusió transformadora a la gent. El que hem dit en els últims anys, des de la crisi, el que diem en els documents que tenim avui ja no serveixen. El rescat social, la regeneració democràtica, el procés constituent, són importants però només conjunturals, d’urgència. Son simples pedaços que no fan ni pessigolles al sistema capitalista .
No el podrem destruir, necessitaríem una revolució, però si erosionar-lo. Com? Construint alternatives.
Per això és necessari posar sobre la taula la renda bàsica universal que, conjuntament amb els serveis públics, poden donar una vida digne a les persones. I a partir d’aquí serà més fàcil aconseguir més treball i millorar-ne les condicions. No he sentit cap proposta que retorni la dignitat a la classe treballadora que els governs austericides li han tret. En canvi la renda bàsica universal i els serveis públics si.
Podem erosionar-lo fomentant l’economia social, també creadora de riquesa, que vagi retallant la omnipresència del capital.
Posant sobre la taula un model energètic basta en les renovables i en la mobilitat sostenible que tregui el poder a les grans corporacions.
Poc a poc, des de baix, però amb radicalitat amb un projecte que ens porti a les utopies reals.
I per això necessitem lideratges forts, que no s’arruguin ni davant la dreta organitzada en tots els fronts ni davant l’esquerra adanista que ens vol arraconar.
Si parlem de tot el que he mencionat i més valdrà la pena reconstituir l’ecosocialisme.
Intervenció Neus Casajuana
La carta de convocatòria parla de la declaració de principis de l’assemblea: Més democràcia, més justícia social, més llibertat i més justícia de gènere. La justícia ambiental i la lluita del canvi climàtic han d’estar també a la declaració de principis en un partit “ecosocialista” com el nostre.
En aquest temps de confluències, tots volem que ICV tingui un paper protagonista oi?. Doncs si no volem quedar diluïts entre els demés partits, necessitem definir molt be quin és el nostre nínxol i que quedi ben diferenciat dels nínxols dels altres, perquè si no ho fem així, si no aportem alguna cosa que els altres partits no aportin, ens faran desaparèixer perquè no serem necessaris.
Si només ens quedem amb la defensa del rescat social Podemos se’ns menjarà. El nostre nínxol natural és l’ecosocialisme que ens permet fer de pont entre Podemos i Equo i ens permet aportar arguments i profunditat a les propostes de En Comú.
Estem d’acord amb el que diu la carta quan parla que per consolidar el procés de confluència es requereix una major profunditat estratègica, més elaboració programàtica, de pensament i reflexió. Hi estem totalment d’acord, i just és això es el que ja reclamàvem fa 3 anys a Viladecans amb la resolució 17. I amb 3 anys no em sigut capaços de crear aquest espai de debat en profunditat. Hem anat de congrés en congrés i de votació en votació, però no és així que s’aconsegueix profunditzar en les propostes.
No hem pogut presentar-nos ni als joves ni a les dones, ni hem pogut tenir una asseguda tranquil•la amb el sector del treball, ni hem pogut tractar en profunditat el tema en els àmbits més directament implicats. Només la Fundació Nous Horitzons (i li estem molt agraïts) ens ha pres seriosament i ha presentat un document que pot servir de base per a futurs debats, però la gent que hi ha participat no han estat majoritàriament els militants i companys de partit. Semblaria ben be que el tema que presentem no interessi al partit, quan les perspectives del canvi climàtic, o de l’atur, o de la pobresa o de la desigualtat, el fan més necessari i més urgent de tractar que mai.
Es veritat que la proposta MESSE és radical i difícil d’entendre sense una diagnosi prèvia del futur que ens espera, però qui sinó nosaltres, un partit transformador com volem ser, pot presentar-la i defensar-la?. Pensar que la transformació ecològica consisteix, com ha comentat un company, en un canvi tecnològic en la producció és una demostració clara que ens cal més explicació. Una transformació ecològica (energies renovables, residu zero, economia circular..) podria ser defensada pel capitalisme verd. L’Ecosocialisme significa una transformació social que no és gratuïta sinó que es basa en el panorama social del futur que és ben pessimista.
Dir-vos que, duran aquests 3 anys, nosaltres hem anat treballant i ara mateix tenim una proposta coherent i molt ben estudiada. Dir-vos que volem incidir en l’estratègia que Iniciativa ha de definir a la propera assemblea. Així que, ens tornem a oferir per presentar i debatre amb vosaltres el que volem defensar a l’assemblea.
Per donar a conèixer la nostra visió i les propostes, a més del llibre, hem elaborat un curs online gratuït que tenim previst d’iniciar al mes de febrer. ICV l’ha difós aquesta setmana a través del web de la Fundació mobilitat sostenible i segura. Ens encantaria que coneguéssiu les propostes que fem, el perquè les fem i en què ens basem per plantejar-les. Així que us convidem a inscriure-us-hi.
Intervenció Lluís Torrens
He llegit la convocatòria de l ‘assemblea de l’abril i només llegint el punt de partida ja intueixo que podia haver estat escrita fa 4 o 5 anys pel que fa a la diagnosi de la situació econòmica. La veritat és que ja no sé quants anys més hauré de llegir que estem en un context de forta crisi. Ja fa tres anys que vaig dient que per a la dreta la crisi s’ha acabat, i de fet, les xifres del PIB ens diuen que portem ja 9 trimestres consecutius creixent i som els líders de creixement a Europa.
Entremig , tot i que un milió de persones han marxat del nostre país, les promeses més optimistes, les del PP en la passada campanya electoral de crear dos milions de llocs de treball, seran absolutament insuficients per absorbir tota la demanda de treball, que suposo que sabeu que no és de 5 milions sinó de més de 8 si comptem els treballadors involuntaris a temps parcial i els aturats que ni tan sols busquen feina.
Sabem que la crisi ha creat una massa ingent de persones, sobretot majors de 50 anys, que han perdut tota esperança de trobar feina i el seu objectiu és arribar a l’edat de jubilació per cobrar una pensió mínima que us recordo és de 595 euros al mes si tens menys de 65 anys i de 40 euros més si els superes. I aquest serà el futur fins a la mort de milions de persones.
I els que estan trobant feina, ara ho fan per cada vegada menys sou i en condicions més precàries.
Segueixo llegint el text i a més de referencies genèriques a la pobresa que també les podíem haver escrit en qualsevol moment dels darrers lustres veig que després ja s’endinsa en el Procés, en les conseqüències del mateix, en que cal una confluència per fer una programa de canvi, rescat social, ecologia, dret a decidir , plurinacionalitat i equitat de gènere (un llistat de paraules sense més).
I aquí s’acaba tot el pensament (profund) del document.
Si algú no es dona compta que estem davant d’un veritable canvi estructural de les condicions polítiques i socials de l’existència de la nostra comunitat i continua pensant que la prioritat és la confluència per evitar la desaparició, crec que fa una lectura absolutament estreta i curta de mires, doncs aviat, molt aviat, no tindrem ni tan sols idees per aportar a aquesta confluència, ja sigui amb la resta de l’esquerra i sobretot a l’ecologisme, ja sigui en els nous horitzons constituents (dins o fora d’Espanya) a que ben segur ens porta l’escenari dels propers anys.
Confiar que la situació social a Catalunya passa per un pla de rescat i que aquest pla de rescat passa per una revisió del Pacte d’Estabilitat de la Unió Europea, dominada políticament pel búnquer de l’eix dreta-liberal-socialdemocràcia descafeïnada, el mateix que se’ns proposa a Espanya, és somiar truites. Això sí, tindrem un fil que expliqui perquè continuarem a la misèria en els propers anys, però seguirem sense plantejar un canvi estructural que afronti els grans reptes.
I aquests reptes proposem afrontar-los amb:
1. Una Renda bàsica universal per eliminar radicalment la pobresa i les seves trampes i confluir amb l’anhel de la gent. Una mesura tan radical que ja s’està estudiant implantar a llocs tan “allunyats” com Holanda, Finlàndia, Canadà o l’Aquitània francesa.
2. Repartiment just del treball remunerat per afrontar el que ja és un clam, que l’automatització de les feines qualificades i no qualificades ja està aquí per provocar una intensa destrucció de llocs i formes de treball.
3. Implementar un salari i condicions laborals dignes per a tothom,al’igual que una veritable equitat de gènere en el treball i recuperació dels drets sindicals.
4. Canvi de model productiu que ens porti a una transició energètica i de reducció de consums materials accelerada, tot aprofitant l’actual baix preu de les energies fòssils, per afrontar el gravíssim problema del canvi climàtic i les desigualtats que també provoca i provocarà. I recordar que l’ecologisme va molt més enllà de crear nous negocis verds, sinó que comporta un canvi de pensar i de fer, com la des mercantilització de les activitats i el reconeixement de les tasques reproductives i voluntàries.
5. I, finalment, una política fiscal i un sector públic i del bé comú que acompanyi i reforci aquests canvis amb control i participació democràtica i transparència.
Aquests són els elements essencials i crucials que hem de debatre com fer-ho, perquè que s’hauran d’implementar ja no té al meu entendre cap mena de discussió. I haurem d’estar presents en tots els fòrums, institucionals, polítics de confluència i socials per defensar-los i fer que la idea ecosocialista lideri el canvi socioeconòmic.
Aprofitem que estem a la centralitat entre l’immobilisme de l’eix de la dreta acompanyada del social-liberalisme i l’eix independentista-a-qualsevol-preu però sense model de país conegut, per imposar el realisme dels nostres arguments. En resum, aprofitem per impulsar el nostre bagatge ideològic, adaptat a la nova realitat que ja està aquí, i recuperem l’essència de la lluita per la justícia social i ecològica per als d’ara i els del futur.
I per acabar , ni el dret a decidir, ni prohibir les portes giratòries, ni reformar la justícia, ni canviar la llei electoral, ni sumar l’esquerra en una gran confluència, ens portarà a eradicar la pobresa ni la insostenibilitat ambiental. El que ens calen són idees noves que solucionin els reptes socials i ambientals i aconseguir que siguin hegemòniques. El que em diríem un programa ecosocialista de debò.
L’assemblea ha de posar les bases per una ICV, per un partit ecosocialista que doni respostes a les noves realitats. En dos àmbits: Organització i ideologia.
Una organització més àgil, més descentralitzada, que sigui fàcil prendre decisions i més participativa. Amb discussió política.
Som una organització ecosocialista (ens ho diuen més de fora que nosaltres mateixos), que vol un canvi de l’actual model capitalista que és socialment injust, depredador del medi i generador de violències. Les realitats que engendra i que patim són l’atur, desigualtats, empobriment, exili juvenil, contaminació, canvi climàtic, que genera noves desigualtats.
Necessitem respostes i solucions per tornar la il•lusió transformadora a la gent. El que hem dit en els últims anys, des de la crisi, el que diem en els documents que tenim avui ja no serveixen. El rescat social, la regeneració democràtica, el procés constituent, són importants però només conjunturals, d’urgència. Son simples pedaços que no fan ni pessigolles al sistema capitalista .
No el podrem destruir, necessitaríem una revolució, però si erosionar-lo. Com? Construint alternatives.
Per això és necessari posar sobre la taula la renda bàsica universal que, conjuntament amb els serveis públics, poden donar una vida digne a les persones. I a partir d’aquí serà més fàcil aconseguir més treball i millorar-ne les condicions. No he sentit cap proposta que retorni la dignitat a la classe treballadora que els governs austericides li han tret. En canvi la renda bàsica universal i els serveis públics si.
Podem erosionar-lo fomentant l’economia social, també creadora de riquesa, que vagi retallant la omnipresència del capital.
Posant sobre la taula un model energètic basta en les renovables i en la mobilitat sostenible que tregui el poder a les grans corporacions.
Poc a poc, des de baix, però amb radicalitat amb un projecte que ens porti a les utopies reals.
I per això necessitem lideratges forts, que no s’arruguin ni davant la dreta organitzada en tots els fronts ni davant l’esquerra adanista que ens vol arraconar.
Si parlem de tot el que he mencionat i més valdrà la pena reconstituir l’ecosocialisme.
Intervenció Neus Casajuana
La carta de convocatòria parla de la declaració de principis de l’assemblea: Més democràcia, més justícia social, més llibertat i més justícia de gènere. La justícia ambiental i la lluita del canvi climàtic han d’estar també a la declaració de principis en un partit “ecosocialista” com el nostre.
En aquest temps de confluències, tots volem que ICV tingui un paper protagonista oi?. Doncs si no volem quedar diluïts entre els demés partits, necessitem definir molt be quin és el nostre nínxol i que quedi ben diferenciat dels nínxols dels altres, perquè si no ho fem així, si no aportem alguna cosa que els altres partits no aportin, ens faran desaparèixer perquè no serem necessaris.
Si només ens quedem amb la defensa del rescat social Podemos se’ns menjarà. El nostre nínxol natural és l’ecosocialisme que ens permet fer de pont entre Podemos i Equo i ens permet aportar arguments i profunditat a les propostes de En Comú.
Estem d’acord amb el que diu la carta quan parla que per consolidar el procés de confluència es requereix una major profunditat estratègica, més elaboració programàtica, de pensament i reflexió. Hi estem totalment d’acord, i just és això es el que ja reclamàvem fa 3 anys a Viladecans amb la resolució 17. I amb 3 anys no em sigut capaços de crear aquest espai de debat en profunditat. Hem anat de congrés en congrés i de votació en votació, però no és així que s’aconsegueix profunditzar en les propostes.
No hem pogut presentar-nos ni als joves ni a les dones, ni hem pogut tenir una asseguda tranquil•la amb el sector del treball, ni hem pogut tractar en profunditat el tema en els àmbits més directament implicats. Només la Fundació Nous Horitzons (i li estem molt agraïts) ens ha pres seriosament i ha presentat un document que pot servir de base per a futurs debats, però la gent que hi ha participat no han estat majoritàriament els militants i companys de partit. Semblaria ben be que el tema que presentem no interessi al partit, quan les perspectives del canvi climàtic, o de l’atur, o de la pobresa o de la desigualtat, el fan més necessari i més urgent de tractar que mai.
Es veritat que la proposta MESSE és radical i difícil d’entendre sense una diagnosi prèvia del futur que ens espera, però qui sinó nosaltres, un partit transformador com volem ser, pot presentar-la i defensar-la?. Pensar que la transformació ecològica consisteix, com ha comentat un company, en un canvi tecnològic en la producció és una demostració clara que ens cal més explicació. Una transformació ecològica (energies renovables, residu zero, economia circular..) podria ser defensada pel capitalisme verd. L’Ecosocialisme significa una transformació social que no és gratuïta sinó que es basa en el panorama social del futur que és ben pessimista.
Dir-vos que, duran aquests 3 anys, nosaltres hem anat treballant i ara mateix tenim una proposta coherent i molt ben estudiada. Dir-vos que volem incidir en l’estratègia que Iniciativa ha de definir a la propera assemblea. Així que, ens tornem a oferir per presentar i debatre amb vosaltres el que volem defensar a l’assemblea.
Per donar a conèixer la nostra visió i les propostes, a més del llibre, hem elaborat un curs online gratuït que tenim previst d’iniciar al mes de febrer. ICV l’ha difós aquesta setmana a través del web de la Fundació mobilitat sostenible i segura. Ens encantaria que coneguéssiu les propostes que fem, el perquè les fem i en què ens basem per plantejar-les. Així que us convidem a inscriure-us-hi.
Intervenció Lluís Torrens
He llegit la convocatòria de l ‘assemblea de l’abril i només llegint el punt de partida ja intueixo que podia haver estat escrita fa 4 o 5 anys pel que fa a la diagnosi de la situació econòmica. La veritat és que ja no sé quants anys més hauré de llegir que estem en un context de forta crisi. Ja fa tres anys que vaig dient que per a la dreta la crisi s’ha acabat, i de fet, les xifres del PIB ens diuen que portem ja 9 trimestres consecutius creixent i som els líders de creixement a Europa.
Entremig , tot i que un milió de persones han marxat del nostre país, les promeses més optimistes, les del PP en la passada campanya electoral de crear dos milions de llocs de treball, seran absolutament insuficients per absorbir tota la demanda de treball, que suposo que sabeu que no és de 5 milions sinó de més de 8 si comptem els treballadors involuntaris a temps parcial i els aturats que ni tan sols busquen feina.
Sabem que la crisi ha creat una massa ingent de persones, sobretot majors de 50 anys, que han perdut tota esperança de trobar feina i el seu objectiu és arribar a l’edat de jubilació per cobrar una pensió mínima que us recordo és de 595 euros al mes si tens menys de 65 anys i de 40 euros més si els superes. I aquest serà el futur fins a la mort de milions de persones.
I els que estan trobant feina, ara ho fan per cada vegada menys sou i en condicions més precàries.
Segueixo llegint el text i a més de referencies genèriques a la pobresa que també les podíem haver escrit en qualsevol moment dels darrers lustres veig que després ja s’endinsa en el Procés, en les conseqüències del mateix, en que cal una confluència per fer una programa de canvi, rescat social, ecologia, dret a decidir , plurinacionalitat i equitat de gènere (un llistat de paraules sense més).
I aquí s’acaba tot el pensament (profund) del document.
Si algú no es dona compta que estem davant d’un veritable canvi estructural de les condicions polítiques i socials de l’existència de la nostra comunitat i continua pensant que la prioritat és la confluència per evitar la desaparició, crec que fa una lectura absolutament estreta i curta de mires, doncs aviat, molt aviat, no tindrem ni tan sols idees per aportar a aquesta confluència, ja sigui amb la resta de l’esquerra i sobretot a l’ecologisme, ja sigui en els nous horitzons constituents (dins o fora d’Espanya) a que ben segur ens porta l’escenari dels propers anys.
Confiar que la situació social a Catalunya passa per un pla de rescat i que aquest pla de rescat passa per una revisió del Pacte d’Estabilitat de la Unió Europea, dominada políticament pel búnquer de l’eix dreta-liberal-socialdemocràcia descafeïnada, el mateix que se’ns proposa a Espanya, és somiar truites. Això sí, tindrem un fil que expliqui perquè continuarem a la misèria en els propers anys, però seguirem sense plantejar un canvi estructural que afronti els grans reptes.
I aquests reptes proposem afrontar-los amb:
1. Una Renda bàsica universal per eliminar radicalment la pobresa i les seves trampes i confluir amb l’anhel de la gent. Una mesura tan radical que ja s’està estudiant implantar a llocs tan “allunyats” com Holanda, Finlàndia, Canadà o l’Aquitània francesa.
2. Repartiment just del treball remunerat per afrontar el que ja és un clam, que l’automatització de les feines qualificades i no qualificades ja està aquí per provocar una intensa destrucció de llocs i formes de treball.
3. Implementar un salari i condicions laborals dignes per a tothom,al’igual que una veritable equitat de gènere en el treball i recuperació dels drets sindicals.
4. Canvi de model productiu que ens porti a una transició energètica i de reducció de consums materials accelerada, tot aprofitant l’actual baix preu de les energies fòssils, per afrontar el gravíssim problema del canvi climàtic i les desigualtats que també provoca i provocarà. I recordar que l’ecologisme va molt més enllà de crear nous negocis verds, sinó que comporta un canvi de pensar i de fer, com la des mercantilització de les activitats i el reconeixement de les tasques reproductives i voluntàries.
5. I, finalment, una política fiscal i un sector públic i del bé comú que acompanyi i reforci aquests canvis amb control i participació democràtica i transparència.
Aquests són els elements essencials i crucials que hem de debatre com fer-ho, perquè que s’hauran d’implementar ja no té al meu entendre cap mena de discussió. I haurem d’estar presents en tots els fòrums, institucionals, polítics de confluència i socials per defensar-los i fer que la idea ecosocialista lideri el canvi socioeconòmic.
Aprofitem que estem a la centralitat entre l’immobilisme de l’eix de la dreta acompanyada del social-liberalisme i l’eix independentista-a-qualsevol-preu però sense model de país conegut, per imposar el realisme dels nostres arguments. En resum, aprofitem per impulsar el nostre bagatge ideològic, adaptat a la nova realitat que ja està aquí, i recuperem l’essència de la lluita per la justícia social i ecològica per als d’ara i els del futur.
I per acabar , ni el dret a decidir, ni prohibir les portes giratòries, ni reformar la justícia, ni canviar la llei electoral, ni sumar l’esquerra en una gran confluència, ens portarà a eradicar la pobresa ni la insostenibilitat ambiental. El que ens calen són idees noves que solucionin els reptes socials i ambientals i aconseguir que siguin hegemòniques. El que em diríem un programa ecosocialista de debò.
